Somalilàndia, sobirania sense reconeixement formal

Recuperem una nota publicada al diari digital Nationalia iniciativa del Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions (CIEMEN) sobre Somalilàndia territori independent que tot i no gaudir de cap tipus de reconeixement formal per part de l'anomenada "comunitat internacional" (d'Estats i Organitzacions Intergovernamentals) ha aconseguit establir institucions pròpies, consolidar un marc d’estabilitat en un sub-context geografic  especialment convuls, tot negociant l'explotació de recursos naturals sota la seva sobirania.
Manca de reconeixement formal que es repeteix en la multiplicitat de nacions sense Estat repartides a escala global on la negació de drets lingüístics, històrics, culturals i polítics deriven en situacions de persecució i conflicte. Simultàniament el continent africà és exemple i escenari d’Estats suposadament sobirans on la manca de legitimitat es tradueix en inestabilitat i l’ingerència de grans potències.

La inestabilitat de Somàlia durant les ultimes dues dècades ha conduit a la creació de facto de noves entitats nacionals, sense reconeixement internacional pero control efectiu sobre considerables extensions de territori, recursos i accés a sortides marítimes Font. BBC

Exploracions petrolieres i relacions internacionals: Somalilàndia és sobirana sense reconeixement formal

Nationalia 31/10/2012

La república autoproclamada manté lligams privilegiats de mutu interès amb la principal potència regional, Etiòpia · El govern somalilandès ha arribat a acords amb tres companyies per explorar el sòl a la recerca de petroli i ha anunciat l'inici imminent de l'extracció de mineral de ferro i carbó · Cap estat del món reconeix la independència de Somalilàndia, que actua com a país sobirà des de 1990

Tenir ministres que són rebuts amb honors de dignataris estatals, donar permisos a les companyies petrolieres per explorar terrenys, signar acords de defensa... Atribucions com aquestes, que habitualment són exclusives dels estats reconeguts, són assumides a la Banya d'Àfrica per Somalilàndia, una república no reconeguda oficialment per cap altre estat del món. D'entrada, la resta de països consideren que forma part de Somàlia, un país que no ha tingut control efectiu d'aquest territori des de 1990 i que pateix una guerra civil des de fa dues dècades.

Aaron Swartz is gone. The guerrilla for OpenAccess will go on

On the wake of Aaron Swartz death on January 11th we wished to update our post on his indictment by Federal Authorities  accused of "wire fraud, computer fraud, unlawfully obtaining information from a protected computer and recklessly damaging a protected computer". He killed himself on January 11th, aged 27 from  Information shall be freed. Aaron Swartz and the Guerrilla Open access manifesto July 2011

Lawrence Lessig and Aaron Swartz (2002) / Rich Gibson / CC BY

 While Aaron might not be any longer among us, his memory and determination shall serve as an example to all of us  in keeping up the good fight for which he paid the ultimate price.

"There is no justice in following unjust laws. It’s time to come into the light and, in the grand tradition of civil disobedience, declare our opposition to this private theft of public culture.

We need to take information, wherever it is stored, make our copies and share them with the world. We need to take stuff that's out of copyright and add it to the archive. We need to buy secret databases and put them on the Web. We need to download scientific journals and upload them to file sharing networks. We need to fight for Guerilla Open Access"

 From the Guerrilla Open Access Manifesto July 2008

The Law in these parts

January 7th 2013
Can a modern democracy impose a prolonged military occupation on another people while retaining its core democratic values? 

The Law in these parts Ra’anan Alexandrowicz (Israel, 2012)

Since Israel conquered the territories of the West Bank and Gaza Strip in the 1967 war, the military has imposed thousands of orders and laws, established military courts, sentenced hundreds of thousands of Palestinians, enabled half a million Israeli "settlers" to move to the Occupied Territories and developed a system of long-term jurisdiction by an occupying army that is unique in the entire world. 

More in the Videos section 

BarrickGold, explotando el filón de impunidad de los Actores No Estatales

Recogemos en esta ocasión una misiva firmada por un conjunto amplio de Organizaciones No Gubernamentales (ONG) ,comunidades organizadas  y plataformas y coaliciones distribuida por, entre otros, el Colectivo de Abogados Jose Alvear Restrepo (@ccajar) el pasado 18 de octubre. Se trata esencialmente  de una denuncia pública de los abusos derivados de las actividades extractoras (minería especialmente) sobre los territorios y las comunidades que en ellos habitan.

El profesor John Ruggie, un hombre con muchas y variadas amistades aparece con el entonces Secretario General de Naciones Unidas Koffi Annan en la Cumbre Social Compact en 2004 Fuente Business and Human Rights: Interview with John Ruggie 30/10/11 en Business Ethics

Específicamente también llama la atención sobre  dos importantes factores en el combate por la defensa y promoción de los DDHH en el actual contexto de economía globalizada: por un lado el ambiguo rol desempeñado por instrumentos desarrollados por  organizaciones multilaterales (intergubernamentales) como la Organización de Naciones Unidas (ONU) y las consecuencias en términos de transparencia, legitimidad y, finalmente, eficacia de tales instrumentos y mecanismos; por el otro la elusiva pero real responsabilidad de Actores No Estatales, en este caso Compañías Transnacionales  en la violación de los  derechos humanos en todas su expresiones (económica, social, cultural, civil o política).  La combinación de ambos factores, a través del fenómeno conocido como "puerta giratoria”, se encuentra ejemplificada de forma paradigmática por las acciones, conexiones e impunidad de las actividades de Barrick Gold en las Américas y más allá. Reproducimos la carta con la adicion de alguns hypervinculos, elementos graficos e informacion suplementaria al final.  Lista completa de organizaciones firmantes accesible en la pagina del CCAJAR.

Naciones Unidas: ¿Quién quiere pasar por la puerta giratoria

Jueves 18 de octubre de 2012

Organizaciones latinoamericanas y comunidades campesinas, indígenas y afrodescendientes, que vivimos cada día la contaminación y la explotación de nuestros territorios por parte de megaproyectos en mano de empresas nacionales y transnacionales observamos que Naciones Unidas pretende encubrir y normalizar conductas violatorias empresariales que atentan contra los derechos humanos de los pueblos.

Ese órgano fomenta la adopción y promoción de mecanismos voluntarios con respecto al cumplimiento de derechos inalienables de la humanidad, en vez de impulsar un marco regulatorio real y obligatorio. Al mismo tiempo, promueve la contratación de reconocidos portavoces de empresas transnacionales extractivistas para cargos de decisión política en la ONU; y sus expertos salen de cargos relacionados con empresas y derechos humanos para asesorar a corporaciones transnacionales sobre los mecanismos voluntarios.

Printemps érable:lutte,résistance et victoire

Cette fois-ci on récupère un chapitre de la lutte étudiante au Québec paru sous la section "Pense-bete" du site Archyves en Mai ; surnommé le “printemps érable” offre une exemple pas seulement du succès de la plus longue grève (13 février au 7 septembre 2012 ) dans les universités publiques au Canada mais aussi des longueurs auxquelles l´État a démontré a être prêt a se rendre pour lui mettre fin : intimidation, répression policière et, à la fin, des reformes légales (Loi 78) pour renforcer la coercition sur les étudiants/antes. 

La cause première de la grevé, la hausse des frais de scolarité et par extension l´haut cout de l’éducation supérieure c´est un sujet récurrent ailleurs dans les Amériques (Chili, Colombie...) et certains pays occidentaux , où les protestations contre les coupures dictées par les politiques d´austérité s´unissent a une tentative de discussion plus profonde sur le modèle de société, le rôle de l´État et la place des mouvements sociaux. 

Spécialement lorsque une fois depuis une autre et de façon de plus en plus souvent les organisations politiques classiques, soient-ils syndicats de concertation ou partis politiques institutionnelles qui continuent  prisonniers  des stratégies et discours  sans variation majeure  même devant la transformation profonde  de la réalité et des données du combat sociale, politique et vitale auquel nous aspirons à contribuer, dans lequel des organisations comme La Classe constituent aujourd’hui un référent pour tous ces nouveaux acteurs.
On a édité partiellement l'article, y ajoutant des hyperliens et materiel d'autres sources vous pouvez consulter l'article en son intégrité (avec tous les photos) ici

[Antidote au pessimisme ambiant —À propos du Printemps Erable au Québec, un mouvement pan-américain de refusde l’endettement scolaire obligatoire.]
On se souvient que c’est dans le berceau du néo-libéralisme thatchérien, en Angleterre, qu’un vaste mouvement étudiant avait contesté les coupes budgétaires dans le domaine de l’éducation qui se traduiraient là aussi par un renchérissement des droits d’inscription et donc un endettement massif de l’immense majorité des candidats à la fac et autant de boulots précaires sous-payés pour joindre les deux bouts. Un tel clash social ne s’était pas vu outre-Manche depuis des décennies.

Olympian Arrogance

A timely op-ed in the New York Times on what the Olympic games are about, beyond medals and athletic prowess: corporate profit, security build-up and gentrification.We have added pictures,some hyper-links and background info.

    Not an Olympic discipline just yet: Sreet Art in East London Source Blouin Artinfo on Tumblr

Olympian Arrogance
By JULES BOYKOFF and ALAN TOMLINSON
Published: July 4, 2012

WHILE Europe roils in economic turmoil, London is preparing for a lavish jamboree of international good will: in a few weeks, the city will host the 2012 Summer Olympics.
But behind the spectacle of athletic prowess and global harmony, brass-knuckle politics and brute economics reign. At this nexus sits the International Olympic Committee, which promotes the games and decides where they will be held. Though the I.O.C. has been periodically tarnished by scandal — usually involving the bribing and illegitimate wooing of delegates — those embarrassments divert us from a deeper problem: the organization is elitist, domineering and crassly commercial at its core.

Colòmbia: Eleccions, Drets Humans i acompanyament internacional

Recuperem un article d´Arnau Carné retrobat  inicialment a Barcelona Indymedia  sobre la situació político-social  ( ressenyant les eleccions del novembre 2011 aixi com l´escàndol de la parapolítica) a Colòmbia i la tasca d´acompanyament i suport als moviments socials per  part de la gent de l´Observatori Internacional de Pau (IPO) en un marc d´agressions i amenaces a mans d´agents Estatals i para-estatals. Fent referencia igualment a les conseqüències per a la cooperació internacional de les  actuals retallades sobre la despesa pública del govern català.  Hem convertit els peus de pagina en hyper-vincles, afegint-hi algunes referencies, introduït  elements gràfics i fent accessible  més material sobre el tema al final.

Colombia: Eleccions, Drets Humans i Acompanyament internacional 

Versión en Castellano

Arnau Carné- Observatori Internacional de Pau (IPO)

Colòmbia és la democràcia més antiga d’Amèrica Llatina, un dels països més atractius per la inversió estrangera, una de les zones més riques en biodiversitat i recursos naturals del planeta i compta amb artistes internacionals que venen la marca ‘Colòmbia’ arreu del món.

Però també destaca per ser un país militaritzat, amb un conflicte armat, polític i social que ha causat desenes de milers d'assassinats i desaparicions forçades i 5 milions de desplaçats interns, per haver desenvolupat el fenomen del ‘paramilitarisme’, amb l’execució de massacres per tot el país i que actualment s’està exportant a països com Mèxic, Hondures o els Emirats Àrabs. Destaca per tenir un dels índex de desigualtat social més alts de tot el món, una concentració de terres de l’ordre del 60% en mans del 0,5% de propietàries, i per ser un dels països amb l’índex de sindicalistes assassinats més elevat.