La actual pandèmia ens ha obligat com a individus i societats a replantejar-nos qüestions fonamentals de la nostra existència: prioritats, valors i expectatives s´han vist trasbalsades i capgirades. La sacsejada ha arribat fins a les nocions fonamentals de l´anomenada salut global, elements que davant un fenomen universal, per definició transfronterer i de naturalesa indiscriminada, haurien hagut de servir com a base de tota resposta articulada al voltant de l'interès general i el bé comú.
La gran majoria d´actors, des de els Estats a les organitzacions internacionals i la industria farmacèutica passant per la societat civil organitzada no han estat capaços de coordinar-se al voltant d´objectius com l'accés universal a tecnologies sanitàries, la necessitat de prioritzar l´atenció en grups de població en situació de vulnerabilitat i l´imperatiu moral de compartir tecnologia i coneixements per acabar amb la pandèmia.
