Thursday, December 23, 2021

La Salut Global que no era o com la pandemia ens ha despullat de certeses i veritats impostades.

La actual pandèmia ens ha obligat com a individus i societats a replantejar-nos qüestions fonamentals de la nostra existència: prioritats, valors i expectatives s´han vist trasbalsades i capgirades. La sacsejada ha arribat fins a les nocions fonamentals de l´anomenada salut global, elements que davant un fenomen universal, per definició transfronterer i de naturalesa indiscriminada, haurien hagut de servir com a base de tota resposta articulada al voltant de l'interès general i el bé comú. 

La presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen s´ha caracteritzat des de l´inici de la pandèmia per seguir el dictat del govern alemany especialment en la negociació d´acords exclusius amb la industria farmacèutica i la oposició a mesures per limitar la protecció de drets de propietat intel·lectual en productes necessaris per a la lluita contra la pandèmia. Font de la fotografia EU seals deal with Pfizer-BioNTech for up to 1.8 billion vaccine doses Euronews 8 Maig 2021

La gran majoria d´actors, des de els Estats a les organitzacions internacionals i la industria farmacèutica passant per la societat civil organitzada  no han estat capaços de coordinar-se al voltant d´objectius com l'accés universal a tecnologies sanitàries, la necessitat de prioritzar l´atenció en grups de població en situació de vulnerabilitat i l´imperatiu moral de compartir tecnologia i coneixements per acabar amb la pandèmia. 

La manca de cooperació entre les parts obeeix principalment al fet que aquells països que per capacitat tècnica i recursos financers tenien una mes gran responsabilitat al  manteniment de la estructura, enlloc de liderar esforços col·lectius  de concertació i diàleg van optar, des de els primers compassos  de la pandèmia, per respondre a les necessitats (i demandes) de les seves poblacions. Aquest procés d'involució, expressat principalment en el tancament unilateral de fronteres i la negociació, en condicions poc transparents, de contractes exclusius (per productes aleshores encara no fase de desenvolupament i no disponibles) va tenir un impacte profund no només en el tipus de resposta d´altres actors subordinats (organitzacions intergovernamentals) sinó i especialment en la capacitat de reacció d´actors secundaris (països empobrits). 

Més enllà de les conseqüències tangibles d´aquestes actuacions unilaterals, com la manca de vacunes disponibles, les dificultats per accedir a altres elements sanitaris d´emergència o  la impotència de la Organització Mundial de la Salut (OMS) per a complir el seu mandat, el rebuig de la via multilateral va ser determinant en la generació d´una narrativa d´excepció que posava els interessos nacionals per sobre i davant del be comú i l´interès general.  

Aquesta perspectiva de la pandèmia com una amenaça que necessita d´una resposta massiva i urgent, sense temps de conciliar o  negociar va ser ràpidament apropiada pels mitjans de comunicació dels països responsables  de posar les seves agendes y necessitats per davant d' altres països financerament mes dèbils o amb menor capacitat de resposta. La política d´Estat es va veure reforçada per el discurs mediàtic, consolidant una agenda essencialment nacional (supranacional fins a cert punt  en el cas de la Unió Europea) no nomes en contradicció amb una estratègia global i/o universal sinó en oposició frontal. Tot i les declaracions grandiloqüents i els grans compromisos d´uns i altres, les accions unilaterals no nomes van agreujar les desigualtats existents entre països  i  poblacions.

Alemanya s'ha convertit, en els últims anys, el principal donant a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), part d'una política d’Estat encaminada a consolidar el seu paper de potència en afers relacionats amb la Salut Global, com, per exemple producció de productes farmacèutics. Font Foto Michael Sohn / Pool via Reuters a Can the new WHO hub in Berlin build trust for data sharing? Devex 2/9/2021

 

La lluita contra la pandèmia ha esdevingut doncs una extensió de les desiguals relacions de poder e influència que caracteritzen la comunitat internacional. Darrera les proclames de solidaritat i cooperació repetides per institucions com la Unió Europea, països com Alemanya i Estats Units o la pròpia Organització Mundial de la Salut (OMS) no s’han traduït en fets i als desequilibris estructurals  que en àmbits tals com l’accés als medicaments i altre tecnologies sanitàries separaven els països amb mes recursos de les nacions empobrides s’han ampliat i aprofundit.

El procés per a aconseguir l’exempció de l’acord sobre aspectes comercials de la propietat intel·lectual (TRIPS waiver) sobre tecnologies sanitàries lligades al Covid-19 presentada per Àfrica del Sud i l Índia a l’octubre de 2020 i bloquejada per la Unió Europea (seguint iniciativa alemanya), Regne Unit, Suïssa i Japó  tot i comptar amb el suport formal de més de 60 països així com nombroses organitzacions de la societat civil organitzada a escala global constitueix un exemple clar de com les estructures i dinàmiques de dominació romanen, fins i tot en temps de pandèmia global.

Nomes els esforços dels  països del Sud Global, moviments internacionalistes i societat civil organitzada podran revertir la dinàmica dictada pel mercat i les companyies farmacèutiques i tolerada per governs occidentals, organitzacions internacionals i aquelles institucions i individus que es beneficien de la status quo, tot negant el caràcter polític de l’accés a medicaments i altres tecnologies sanitàries. L’accés universal, no es una qüestió de caritat sinó de justícia i dignitat i nomes la mobilització constant i  la confrontació del discurs oficial  ens acostarà a una solució acceptable per a tots i totes. 

Més informació

Al blog

A través de @Onadaexpansiva 

Altres fonts


No comments:

Post a Comment