Sunday, June 7, 2015
Ayotzinapa o la dissolució de l'Estat mexicà
Recuperem un article de Alejandro Nadal (@anadaloficial) aparegut a La Jornada al Novembre de 2014 i traduit a la secció Amèrica de l´Espai Fàbrica sobre la degradació del concepte d´Estat com espai públic i polític de discussió en l´ambit mexicà. La celebració d´eleccions municipals i regionals a Mèxic ha coincidit amb una onada de protestes i movilitzacions socials
massives, durament reprimides per l´Estat (que insisteix en assenyalar
al narcotràfic com a únic element desestabilitzador al pais). Es tracta
d´un malestar latent que, desde l´elecció al 2012 del actual president
del PRI (72 anys al poder entre 1929 i 1994 en el que alguns definiren
com "la dictadura perfecta" ) Enrique Peña Nieto, ha anat augmentant al ritme de privatitzacions i retallades de drets socials; la desaparició de 33 estudiants d´Ayotzinapa a Iguala (Guerrero) va contribuir a cristalitzar el sentiment de repulsa i cansament d´una població farta d´execucions extrajudicials, desaparicions forçades i abusos per part de forces policials corruptes i militars fora del control civil. Hem afegit alguns hyperlinks i materials de context al final de l´article.
Retrtas dels 43 desapareguts a Ayotzinapa elaborats per el col.lectiu #ilustradoresconAyotzinapa |
Ayotzinapa o la dissolució de l'Estat mexicà
Els crims contra els estudiants d'Ayotzinapa mostren un procés
que està en marxa des de fa tres dècades: la dissolució de l'Estat
mexicà. Avui ja ningú, crec que ni en el govern, sosté la tesi que
aquest crim és una gesta més de la delinqüència organitzada. Amb el
temps s'ha aclarit la profunditat del drama: l'Estat mexicà és l'autor
d'aquesta massacre, com ho va ser a Tlatlaya i en tants altres llocs en
els últims anys. L'advertència de Peña Nieto sobre l'ús de la força
s'havia d'haver conjugat en temps passat. La força de l'Estat ha estat
usada en innombrables ocasions perquè un Estat en desintegració sent que
no té cap altra base per sostenir l'statu quo.
Monday, May 25, 2015
#ResistGasteiz Murs de solidaritat contra la repressió
El
passat 18 de maig la Ertaintza va desplegar un operatiu per intentar
detenir per ordres de l´Audiència Nacional que els havia condemnat
setmanes abans per pertanyença a "organització terrorista" a tres
militants de l´organització juvenil de l´esquerra abertzale
(il.legalitzada pels Estats francès i espanyol) Igarki Robles, Ibon Esteban i Aiala Zaldibar.
Com en altres ocasions, la solidaritat es va expressar de forma
organitzada en la construcció de un vertader mur humà a la plaça Andra
Mari de Gasteiz que buscava impedir de manera pacífica i no-violenta la
detenció dels tres joves. Com
a context a l´article d´en David Bou aparegut a La Directa i diversos
videos sobre el desenvolupament de l´acció de la gent de Gasteizko Harresia (@GasteizHarresia) i Topatu gazte proiektu komunikatiboa
Video de Gasteizko Harresia que resumeix en 1:50´els preparatius del Mur Humà a Gasteiz el 17 de maig |
Un mur humà protegeix tres joves basques condemnades a sis anys de presó David Bou La Directa 17 de maig 2015
Mocadors, pintura, perruques i màscares. Un crit unànime tenyit de color
taronja. A les dotze del migdia milers de persones han arrencat una
marxa desobedient pels carrers del centre de Vitòria-Gasteiz. Ho han fet
rere una pancarta amb el lema “ja n'hi ha prou de polítiques
d'excepció”, en resposta a una convocatòria del moviment Eleak (@EleakMugimendua).
Encapçalaven la manifestació familiars i amigues de les set joves
condemnades i algunes de les vint-i-una que l'Audiència Nacional
espanyola ha absolt en el mateix procés judicial. “Avui estem aquí per
denunciar la sentència contra set joves basques, per mostrar el nostre
suport” ha afirmat davant dels mitjans un portaveu de l'organització,
que ha volgut deixat clar que “això és un atac contra totes nosaltres”.
Sunday, November 30, 2014
El cas Coca Cola (The Coca Cola Case) (Germán Gutiérrez, Carmen Garcia (2009)
Des de l'any 2002, més de 470
líders sindicals han estat assassinats a Colòmbia per milícies paramilitars.
Aquestes reben un salari per part d’empreses decidides a tot per impedir als
seus treballadors que se sindiquin. Entre aquestes empreses sense escrúpols hi
pot figurar una icona del capitalisme nord-americà: Coca-Cola. El reportatge
que presenta 60 minuts explica
la història d’una parella d’advocats nord-americans i un activista que
s’embarquen en una croada contra el gegant d’Atlanta per fer sortir del silenci
els assassinats que, fins ara, han quedat impunes. Els autors del reportatge
han seguit el seu periple durant més de tres anys i el resultat és aquest
treball, que va ser guanyador del Premi TV3 Internacional 2010.
Url. Text original http http://blogs.ccma.cat/60minuts.php?itemid=37942 Web film http://www.thecoca-colacase.org/index.php
Canal Onada Expansiva Redux
@onadaexpanisva
Saturday, March 2, 2013
Somalilàndia, sobirania sense reconeixement formal
Recuperem una nota publicada al diari digital Nationalia iniciativa del Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions (CIEMEN) sobre Somalilàndia territori independent que tot i no gaudir de cap tipus de reconeixement formal per part de l'anomenada "comunitat internacional"
(d'Estats i Organitzacions Intergovernamentals) ha aconseguit establir
institucions pròpies, consolidar un marc d’estabilitat en un sub-context
geografic especialment convuls, tot negociant l'explotació de recursos
naturals sota la seva sobirania.
Manca de reconeixement formal que es repeteix en la multiplicitat de nacions sense Estat repartides a escala global on la negació de drets lingüístics, històrics, culturals i polítics deriven en situacions de persecució i conflicte. Simultàniament el continent africà és exemple i escenari d’Estats suposadament sobirans on la manca de legitimitat es tradueix en inestabilitat i l’ingerència de grans potències.
Manca de reconeixement formal que es repeteix en la multiplicitat de nacions sense Estat repartides a escala global on la negació de drets lingüístics, històrics, culturals i polítics deriven en situacions de persecució i conflicte. Simultàniament el continent africà és exemple i escenari d’Estats suposadament sobirans on la manca de legitimitat es tradueix en inestabilitat i l’ingerència de grans potències.
La
inestabilitat de Somàlia durant les ultimes dues dècades ha conduit a
la creació de facto de noves entitats nacionals, sense reconeixement
internacional pero control efectiu sobre considerables extensions de
territori, recursos i accés a sortides marítimes Font. BBC
Exploracions petrolieres i relacions internacionals: Somalilàndia és sobirana sense reconeixement formal
Nationalia 31/10/2012
La
república autoproclamada manté lligams privilegiats de mutu interès amb
la principal potència regional, Etiòpia · El govern somalilandès ha
arribat a acords amb tres companyies per explorar el sòl a la recerca de
petroli i ha anunciat l'inici imminent de l'extracció de mineral de
ferro i carbó · Cap estat del món reconeix la independència de
Somalilàndia, que actua com a país sobirà des de 1990
Tenir
ministres que són rebuts amb honors de dignataris estatals, donar
permisos a les companyies petrolieres per explorar terrenys, signar
acords de defensa... Atribucions com aquestes, que habitualment són
exclusives dels estats reconeguts, són assumides a la Banya d'Àfrica per
Somalilàndia, una república no reconeguda oficialment per cap altre
estat del món. D'entrada, la resta de països consideren que forma part
de Somàlia, un país que no ha tingut control efectiu d'aquest territori
des de 1990 i que pateix una guerra civil des de fa dues dècades.
Labels: Africa, Al Jazeera, autodeterminació, BBC, Català, CIEMEN, Eritrea, Ethiopia, Nationalia, Oil, Puntland, recursos, selfdetermination, Somalia, Somaliland, The Guardian
Monday August 6th 2012Labels: Africa, Al Jazeera, autodeterminació, BBC, Català, CIEMEN, Eritrea, Ethiopia, Nationalia, Oil, Puntland, recursos, selfdetermination, Somalia, Somaliland, The Guardian
Militarisme a Amèrica Llatina Pere Ortega i Juan Sebastián Gómez Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs Febrer 2011
Version en Castellano A Amèrica Llatina s’està produint un procés de transformació política molt important respecte al seu passat recent, tant, que és sens dubte el continent on s’estan produint més canvis de règims conservadors I dictadures militars cap a democràcies més participatives i socials. Argentina,Bolívia, Brasil, Equador, Paraguai, Uruguai i Veneçuela han experimentant canvis polítics de transformació social, produïts gràcies a grans mobilitzacions socials populars i que han obert processos polítics democràtics amb participació de la ciutadania, processos que obren l’esperança que s’avanci a superar les pobresa en què estaven immergits aquests països.
Friday August 2 2012
Que la por canviï de bàndol
Que la por canviï de bàndol
Text: "Terra Cremada" nº2 2011 música: Corazón del Sapo - "Ritmos de Resistencia"
Video que recull diversos episodis de mobilització social i repressió, especialment a Barcelona i Astúries, entre 2010 i 2012. Un resum que inclou la Vaga General del 29 de setembre de 2010, el desnonament d'una família hipotecada al barri de El Clot, el desallotjament de la AcampadaBCN a Placa Catalunya el 27 de maig de 2011, l' intent de Bloqueig del Parlament de Catalunya el 15 de juny de 2011, la Vaga General del 29 de marc del 2012 i finalment imatges de les mobilitzacions del sector miner entre Maig i Juny d'enguany.
Sunday, April 8, 2012
Colòmbia: Eleccions, Drets Humans i acompanyament internacional
Recuperem un article d´Arnau Carné retrobat inicialment a Barcelona Indymedia sobre la situació político-social ( ressenyant les eleccions del novembre 2011 aixi com l´escàndol de la parapolítica) a Colòmbia i la tasca d´acompanyament i suport als moviments socials per part de la gent de l´Observatori Internacional de Pau (IPO) en un marc d´agressions i amenaces a mans d´agents Estatals i para-estatals. Fent referencia igualment a les conseqüències per a la cooperació internacional de les actuals retallades sobre la despesa pública del govern català. Hem convertit els peus de pagina en hyper-vincles, afegint-hi algunes referencies, introduït elements gràfics i fent accessible més material sobre el tema al final.
Colombia: Eleccions, Drets Humans i Acompanyament internacional
Versión en Castellano
Arnau Carné- Observatori Internacional de Pau (IPO)
Colòmbia és la democràcia més antiga d’Amèrica Llatina, un dels països més atractius per la inversió estrangera, una de les zones més riques en biodiversitat i recursos naturals del planeta i compta amb artistes internacionals que venen la marca ‘Colòmbia’ arreu del món.
Però també destaca per ser un país militaritzat, amb un conflicte armat, polític i social que ha causat desenes de milers d'assassinats i desaparicions forçades i 5 milions de desplaçats interns, per haver desenvolupat el fenomen del ‘paramilitarisme’, amb l’execució de massacres per tot el país i que actualment s’està exportant a països com Mèxic, Hondures o els Emirats Àrabs. Destaca per tenir un dels índex de desigualtat social més alts de tot el món, una concentració de terres de l’ordre del 60% en mans del 0,5% de propietàries, i per ser un dels països amb l’índex de sindicalistes assassinats més elevat.
Tuesday, October 11, 2011
Eleccions a Guatemala. El retorn dels botxins?
Els resultats definitius de les eleccions (presidencials, municipals i al parlament centreamericà) Otto Perez Molina (Partido Patriota, PP) i l´advocat Manuel Baldizón (Libertad Democratica Renovada, LIDER) encapçalant el recompte definitiu amb un 36.01% i el 23.20% dels vots respectivament celebrades passat 11 de setembre a Guatemala confirmaren les enquestes prèvies, amb l´ex-general ( 98.962 guatemalencs/enques, un 7,83% del total van decidir votar en blanc) , candidats per tant a la segona volta de les eleccions previstes pel 6 de novembre.
L´alta participació i la relativa normalitat en el desenvolupament de la jornada electoral amaguen una realitat més complexa d´una societat que enfronta una crisis social, política e institucional, agreujades durant el govern encapçalat per A. Colom (Unión Nacional por la Esperanza, UNE) i on la plausible victòria del ex-militar Pérez Molina suposaria la reivindicació pública d´un dels personatges més controvertits de la guerra civil (1966-1992), amb responsabilitat en episodis de l´anomenat Genocidi Maya, matances indiscriminades i persecució sistemàtica de la població indígena.El 98% de les quals romanen en l´impunitat.
Sunday, September 4, 2011
Universitat Indignada 15M . Per una democràcia real del coneixement i la informació
Entre l´1 i el 10 de setembre s´està desenvolupant a diverses localitzacions de Barcelona, la primera edició de la Universitat Indignada, una molt interessant proposta de debats, discussions i conferencies sobre un ampli ventall de temes i cuestions d´interès per a la ciutadania mobilitzada. Formar per a transformar.
Vam tenir l´oportunitat de participar a la conferencia inaugural, "El mes violent es el rescat de Grècia" amb en Vicenç Navarro, la Miren Etxezarreta (Seminari d´Economia Critica Taifa) i l`Ada Colau (Plataforma Afectats per l´Hipoteca) i a la sessió descentralitzada (Gràcia) sobre "Anàlisi geopolític de la Mediterrània en relació al context mundial" amb l´Aritz Nafarroa i en Josep Maria Navarro de Sodepau. N´oferim breus resums, amb material fotogràfic i vídeos.
Monday, August 22, 2011
25 anys ja. Joël Fieux assassinat per la contra a Nicaragua. Un entre d'altres
Un internacionalista ens deixava fa 25 anys.
Una petita nota per retre homenatge a Joël Fieux, francès (naturalitzat Nicaragüenc) caigut en la defensa de la revolució sandinista a Matagalpa el 28 juliol 1986. En Joël va ser assassinat pels contres,qui amb el suport i cobertura econòmica i política de les administracions Carter i Reagan van menar una guerra irregular (que va tenir la població civil com a objectiu i víctima) contra el projecte revolucionari (1979-1990) del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN) basat principalment en una campanya d'alfabetització massiva i la reforma agrària.
Joël Fieux assassinats pels contres juliol 28, 1986. |
Thursday, July 14, 2011
Res és el que sembla. Realitat, ciutadania i propaganda
Generalment, la descripció de tota realitat es un exercici subjectiu, una acció que de manera conscient o inconscient denota un conjunt d`opinions, prejudicis, idees i percepcions que afecten la manera com veiem les coses.Tot discurs o narrativa es per tant una interpretació, més o menys interessada d´un context. Es tracta d´un procés que es manifesta a diverses escales, des de la conversació entre dues persones fins al titular d´un diari o l´imatge d´un telenotícies (les imatges també ens parlen). Els mitjans de comunicació massius no son serien altra cosa que els enormes altaveus que un i altra vegada ens repeteixen un conjunt d`opinions, prejudicis, idees i percepcions que ens venen com informació. Prenent en consideració que els anomenats “mitjans de masses” formen part de companyies i empreses amb múltiples interessos connexos, sovint de naturalesa transnacional es fa difícil veurel`s com un simple missatger o emissor desinteressat d´una narrativa determinada.
Extret de http://www.media-studies.ca/index.htm |
No comments:
Post a Comment