Unes setmanes després que el Parlament Europeu donés la seva aprobació sense canvis sustancials al procés de negociació del TTIP entre la Comissió Europea i els Estats Units, tot i les protestes multitudinaries a multiples ciutats europees recuperem un article sobre la penultima amenaça als nostres drets econòmics i socials. El TISA com bé assenyala aquest article de Albert Sales (@albertsc79) i Julia Martí (@en_construccio) aparegut a La Directa a finals de juny constitueix un perill no només per l´opacitat de la negociació sino també i especialment perque s´hi negocien diversos serveis i estructures (aigua, energia,comerç digital...) que afecten directament la nostra vida cotidiana; existeix la possibilitat que aquest tractat tingui una influencia profonda en les nostres vides sense que les respectives societats hagin estat mai consultades. Hem afegit links, material gràfic e informació de context al final.
 |
| La liberalització gairebé total que s’està negociant donaria un fort impuls a la privatització de tots els serveis públics I.lustració extreta de Komitee «Stop TiSA» |
El TTIP i el TISA: Cap a una privatització irreversible dels serveis públics Albert Sales (@albertsc79) Julia Martí (@en_construccio) membres del Col·lectiu RETS 22/06/2015 La Directa
Fa unes setmanes, filtracions publicades per Wikileaks revelaven detalls de l’Acord sobre Comerç de Serveis que s’està negociant de manera totalment opaca des del juliol de 2013. Aquí analitzem alguns d'ells i les seves conseqüències
El col·lapse de la Ronda de Doha (2001) va obligar els poders econòmics globals a obrir noves vies de per aprofundir en el procés de liberalització comercial internacional. Les negociacions emmarcades a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) no avançaven a causa de la negativa d’algunes potències emergents i de països empobrits a acceptar un marc normatiu cada cop més injust i més desfavorable als seus interessos. Davant l’estancament de les negociacions multilaterals, els EUA i la UE van adoptar l’estratègia de negociar bilateralment amb els estats africans, asiàtics i llatinoamericans els anomenats Acords d’Associació (AdA) i els Economic Partnership Agreements (EPA) i, en paral·lel, van iniciar la creació d’una nova arquitectura jurídica per al sistema de comerç internacional a través de grans tractats com el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les seves sigles en anglès).
