Recuperem un article de Alejandro Nadal (@anadaloficial) aparegut a La Jornada al Novembre de 2014 i traduit a la secció Amèrica de l´Espai Fàbrica sobre la degradació del concepte d´Estat com espai públic i polític de discussió en l´ambit mexicà. La celebració d´eleccions municipals i regionals a Mèxic ha coincidit amb una onada de protestes i movilitzacions socials massives, durament reprimides per l´Estat (que insisteix en assenyalar al narcotràfic com a únic element desestabilitzador al pais). Es tracta d´un malestar latent que, desde l´elecció al 2012 del actual president del PRI (72 anys al poder entre 1929 i 1994 en el que alguns definiren com "la dictadura perfecta" ) Enrique Peña Nieto, ha anat augmentant al ritme de privatitzacions i retallades de drets socials; la desaparició de 33 estudiants d´Ayotzinapa a Iguala (Guerrero) va contribuir a cristalitzar el sentiment de repulsa i cansament d´una població farta d´execucions extrajudicials, desaparicions forçades i abusos per part de forces policials corruptes i militars fora del control civil. Hem afegit alguns hyperlinks i materials de context al final de l´article.
 |
| Retrtas dels 43 desapareguts a Ayotzinapa elaborats per el col.lectiu #ilustradoresconAyotzinapa |
Ayotzinapa o la dissolució de l'Estat mexicà
Els crims contra els estudiants d'Ayotzinapa mostren un procés
que està en marxa des de fa tres dècades: la dissolució de l'Estat
mexicà. Avui ja ningú, crec que ni en el govern, sosté la tesi que
aquest crim és una gesta més de la delinqüència organitzada. Amb el
temps s'ha aclarit la profunditat del drama: l'Estat mexicà és l'autor
d'aquesta massacre, com ho va ser a Tlatlaya i en tants altres llocs en
els últims anys. L'advertència de Peña Nieto sobre l'ús de la força
s'havia d'haver conjugat en temps passat. La força de l'Estat ha estat
usada en innombrables ocasions perquè un Estat en desintegració sent que
no té cap altra base per sostenir l'statu quo.
