Tuesday, October 11, 2011

Eleccions a Guatemala. El retorn dels botxins?

 Els resultats definitius  de les eleccions (presidencials, municipals i al parlament centreamericà) Otto Perez Molina (Partido Patriota, PP) i l´advocat Manuel Baldizón (Libertad Democratica Renovada, LIDER) encapçalant el recompte definitiu amb un  36.01% i el 23.20% dels vots respectivament celebrades passat 11 de setembre a Guatemala confirmaren les enquestes prèvies, amb l´ex-general ( 98.962 guatemalencs/enques, un 7,83% del total van decidir votar en blanc) , candidats per tant  a la segona volta de les eleccions previstes pel 6 de   novembre.

L´alta participació i la relativa normalitat en el desenvolupament de la jornada electoral amaguen una realitat més complexa d´una societat que enfronta una crisis social, política e institucional, agreujades  durant el govern encapçalat  per A. Colom (Unión Nacional por la Esperanza, UNE) i on la plausible victòria del ex-militar  Pérez Molina suposaria la reivindicació pública d´un dels personatges més controvertits de la guerra civil (1966-1992), amb responsabilitat en episodis de l´anomenat Genocidi Maya, matances indiscriminades i persecució sistemàtica de la població indígena.El 98% de les quals romanen en l´impunitat.
Resulta difícil entendre l´actual situació a Guatemala, mes enllà d´eleccions i candidats, sense una certa perspectiva històrica. Com altres països centre-americans com Nicagarua o El Salvador,  la República de Guatemala arrossega una historia convulsa: cops d´Estat, règims autoritaris i una guerra civil que dessagnà el pais durant gairebé 30 anys. El conflicte que enfrontà a la guerrilla de la Unidad Revoucionaria Nacional Guatemalteca (UNRG) amb les tropes guatemalteques es caracteritzà per una persecució sistemàtica dels diferents pobles indígenes que, habitant les zones boscoses i selvàtiques, constituïen el principal recolzament dels grups armats d´oposició. L´estratègia contra-insurgent de l´Estat Guatemaltec es basà en gran mesura en accions de terra cremada i càstigs col.lectius e indiscriminats  a la població civil, aixi desenes de pobles i assentaments varen ser arrasats; algunes poblacions  varen coaccionades a prendre les armes en la defensa del govern sota l´amenaça de represalies en episodis similars a altres països d´Amèrica Llatina (el cas de Perú i les rondas campesinas) convertint-se de facto en forces paramilitars sota control governamental. Estratègies i violacions massives dels drets humans que no haurien estat possible sense el suport polític i el recolzament tècnic dels Estats Units. Destacar especialment la presencia d´oficials guatemaltecs formats a l´anomenada Escola de les Amèriques (coneguda actualment com a Institut per a la cooperació en Seguretat a l`hemisferi occidental WHINSEC) tant als Estats majors de les diferents etapes de governs militars (1978-1986) com al cos d´intel·ligència del Exercit (conegut com D2 O G2), assenyalat per múltiples fonts com a responsable de desenes de casos tortures i desaparicions forçades.
El final de la Guerra Civil i la signatura formal dels acords de pau al 1996 no van anar acompanyats de canvis estructurals, mes enllà del desplegament d`una missió de Nacions Unides de verificació i reforma institucional (MINUGUA) modificacions formals al regim constitucional, que servissin per a corregir la situació d´exclusió social, econòmica i política de grans grups de població, essencialment  indígenes. Un dels símptomes més evidents que la firma de la pau no fou pas sinònim de justícia fou la impunitat  de la que encara avui frueixen els principals responsables de les matances, violacions i assassinats polítics que convertiren el conflicte de Guatemala en un autentic genocidi. 

L´assassinat,  de monsenyor  Juan Gerardi al 1998 fou especialment significatiu doncs es tractava d´una de les personalitats eclesiàstiques (com monsenyor O.A.Romero a El Salvador, assassinat  el 1980)  més compromeses en la defensa dels drets humans en general i dels pobles indígenes, responsable del projecte interdiocesà de Recuperació de la Memòria Històrica  (RMHI) que coordinà l´elaboració del Informe  Guatemala: Nunca Más, una compilació sistemàtica més de 54,000 casos  de  violacions als drets humans i crims contra la humanitat comesos durant el conflicte, el 93% del cual foren responsabilitat de l´Exercit guatemaltec i grups paramilitars associats a aquest que fou la base de posteriors projectes de recuperació de la memòria històrica i lluita contra la impunitat (com  l`informe Memoria del SIlencio  elaborat per la  Comisión para el Esclarecimiento Histórico  o CEH). Gerardi fou assassinat un 27 d´abril  dos dies després  de la presentació oficial de l´Informe en circumstancies confuses pero amb indicis de responsabilitat d´elements de la intel.ligència militar.
L´aleshores Major Otto Perez Molina durant operacions militars contra-insurgents a Quiche, escenari d´algunes de les pitjors massacres de la Guerra Civil. Font Reforma
La no implementacio efectiva dels acords de pau (imputable a la falta de voluntat politica  de les autroitats)  i la incapacitat manifesta de les noves institucions per a jutjar i condemnar als responsables de la major part d´atrocitats i crims comesos durant la guerra civil, ha continuat amb  les successives convocatories electorals i la consideració de Guatemala com un regim democràtic (Governs d´Alvaro Arzú 1996-2000, Alfonso Portillo 2000-2004, Oscar Berger 2004-2008 i finalment Álvaro Colom ).Un regim democràtic on un acusat per genocidi i crim contra l´humanitat i antic responsable d`un dels governs militars (1982-1983,una de les etapes més brutals de la repressió) el Sr. Efrain Rios Montt va arribar a ser president del parlament, una constitució que reconeix els drets econòmics, socials i culturals de la població  però on el 40% dels infants menors de cinc anys pateixen desnutrició en una societat on, finalment, el mateix reduït grup de famílies segueix acaparant el poder econòmic i polític, elecció rera elecció. Al mateix temps, les successives administracions  s´han caracteritzat tant per l´obertura (liberalització) de l´economia com per el manteniment dels vincles amb Estats Units, un bon exemple es la firma del Acord de Lliure Comerç entre Estats Units i la regió Centro-Americana i República Dominicana (CAFTA-DOR), el 2004. Un acord entre socis comercials en una desigualtat manifesta però beneficiós per certes industries locals (sucre,fusta,ramaderia i palma) tradicionalment lligades al poder establert.Important mencionar les connexions de llarga data entre representants de la oligarquia local amb les diferents expressions (organitzacions multilaterals, agencies estatals de cooperació i Organitzacions No Governamentals) de la cooperació internacional, de la que Guatemala es nominalment una gran receptora sense que s´hagin aconseguit canvis estructurals  més enllà de  molt bones pagines web i oportunitats per a consultors internacionals.

Reportage de Telesur sobre extensió del Estat de Setge declarat al desembre de 2010  durant 30 dies més al Departament d´Alta Verapaz que va suposar el desplegament de forces militars i retallades de drets fonamentals i llibertats bàsiques a la zona
 
La seguretat (noció genèrica i subjectiva que engloba tot allò que consideraríem ordre public) fou un dels temes principals de la campanya electoral, de la mateixa manera que ja s´havia convertit en l´epicentre de debats i discussions en els anteriors comicis de 2007, on Pérez Molina havia estat derrotat per Alvaro Colom a la segona volta.  Guatemala registra, si bé s´ha experimentat una  relativa reducció des de 2009, una de les tasses més altes d´assassinats del mon (52 homicidis per 100,000 habitants, 42 per setmana exclusivament a Ciudad de Guatemala, la capital) aixi com altres actes de violència contra la integritat física i les llibertats individuals que la majoria de fonts relacionen amb la influencia creixent del narcotràfic, especialment el càrtel mexicà dels Zetas, que les autoritats assenyalaren com autors de la massacre de 27 camperols al municipi de La Libertad, Peten el 14 de maig. La massacre fou el detonant per  a que el Govern  d´Alvaro Colom, a les acaballes del seu mandat, declarés l´estat de setge al nord del país, enviant-hi tropes i limitant drets i llibertats per un període inicial de 30 dies (posteriorment prorrogat).  La mesura fou durament criticada per organitzacions civils i moviments socials que, sense negar la presencia del narcotràfic a la zona la contradicció d´enviar tropes a una zona especialment castigada  durant la guerra civil i que ha estat tradicionalment oblidada per l´Estat en termes d´educació, sanitat e inversió publica. No obstant, hi ha una altra inseguretat que afecta igualment la legitimitat del regim democràtic, minant la confiança de les institucions, retroalimentant-se de fet amb la irrupció del narcotràfic.  Un exemple el constitueixen  múltiples acusacions de corrupció que van marcar el Govern d´Alvaro Colom, molt especialment a partir del Cas de Rodrigo Rosenberg advocat assassinat el 10 de maig de 2009 i que en un video pòstum acusava tant al president com a la seva dona (que intentà presentar-se a les eleccions tot divorciant-se de Colom mesos abans del comicis) i altres alts càrrecs governamentals de malversació de fons públics, acceptar suborns i col.laborar amb figures relacionades amb el narcotràfic. Si bé una investigació externa va exculpar finalment al president Colom, si que van quedar demostrades les connexions entre responsables militars propers al gabinet presidencial i reputats narcotraficants.
Després d´una campanya electoral on les contribucions financeres de terceres parts no afiliades als partits que es presenten no es troben pas regulades, permetent que es gastin grans sumes de recursos d´origen desconegut. Tant Perez Molina com Baldizon s´han esforçat en presentar-se intransigents amb la situació "d`inseguretat", el primer proposant ampliar les forces policials i utilitzar l´exercit en la lluita contra el narco (seguint l´exemple mexicà) i el segon prometent la re instauració de la pena de mort. Ambdós candidats han assegurat que augmentaran els subsidis socials però cap aconsegueix explicar com s´aconseguiran els recursos quan Guatemala té un dels sistemes impositius més baixos del món (10.2% del PIB) . Alguns analistes assenyalen aquesta falta d´ingressos com un dels principals obstacles que té l´Estat guatemaltec no només per imposar un simil d´ordre sino igualment garantir el funcionament normal de la administració en un context de crisis econòmica.Es en aquest context on el Sr. Otto Perez Molina apareix com a gran favorit per a la segona volta de les eleccions presidencials del pròxim 6 de novembre.

Una victorià de Perez Molina suposaria el tancament del cercle de l´impunitat, on els criminals, lluny d´esser perseguits i castigats pels seus crims arriben altre cop al poder; per escarni de les víctimes i evidencia del fracàs de l´acompanyament internacional després del final de la Guerra Civil que tenia com a objectiu la consolidació d´una institucionalitat democràtica i un sistema que respectés els drets humans de tots i totes els/les guatemalteques. Pérez Molina no era un soldat ras durant la guerra, ni algú que simplement obeïa ordres: va rebre formació a l´Escola de les Amèriques i al Col.legi Inter-America de la Defensa  a Estats Units i va ser instrumental en la creació dels òrgans de intel·ligència que dintre de l´estructura militar van impulsar  les campanyes de guerra bruta i extermini contra les comunitats resistents. Se´l considera responsable , en la seva etapa com a cap militar del Triangle Ixil al Quiché, de la desaparició forcada del guerriller  Efrain Bamaca i algunes fonts el situen en l´orbita de l´Estat Major presidencial en les dates del assassinat del bisbe Gerardi.El fet que ara torni, com a civil, reclamant més poder per a l´Exercit en el manteniment de l´ordre públic i la lluita contra el narco resulta inquietant.
  
Més informació
    Al blog