Sunday, September 4, 2011

Universitat Indignada 15M . Per una democràcia real del coneixement i la informació

Entre l´1 i el 10 de setembre s´està desenvolupant a diverses localitzacions de Barcelona, la primera edició de la Universitat Indignada, una molt interessant proposta de debats, discussions i conferencies sobre un ampli ventall de temes i cuestions d´interès per a la ciutadania mobilitzada.  Formar per a transformar.

Panoràmica de la conferencia inaugural celebrada  a Plaça Catalunya el 31 d´agost. Destacar que l´ajuntament de Barcelona havia establert un perímetre de tanques per evitar l´utilització de l´espai central de la Plaça.
 Vam tenir l´oportunitat de participar  a la conferencia inaugural, "El mes violent es el rescat de Grècia" amb en Vicenç Navarro, la Miren Etxezarreta (Seminari d´Economia Critica Taifa) i l`Ada Colau (Plataforma Afectats per l´Hipoteca) i a la sessió descentralitzada (Gràcia)  sobre "Anàlisi geopolític de la Mediterrània en relació al context mundial" amb l´Aritz Nafarroa i en Josep Maria Navarro de Sodepau. N´oferim breus resums, amb material fotogràfic i vídeos.
Es tracta d´una iniciativa important, principalment per dos raons:  per un costat representa un punt d´inflexió per al moviment iniciat el 15 de maig de 2011, consolidant-se com espai de diàleg e intercanvi d´idees i generador d´alternatives; per l´altra,  aconteixements com  la reforma constitucional decidida, sense consulta prèvia, pels partits majoritaris  fan palesa  la necessitat d´un moviment de base, de caràcter massiu que estigui disposat a denunciar i rebutjar el segrest  de la sobirania popular per part d´estaments no electes.


D´esquerra a dreta , l´Ada Palau, la Miren Extezarreta i en Vicenç Navarro en la sessió inaugural de la Universitat Indignada
 En Vicenç Navarro començà la seva xerrada situant en una perspectiva històrica l´actual situació política a l´Estat espanyol, establint un vincle entre la guerra civil (guanyadors i perdedors), la dictadura franquista i l´anomenada transició democràtica, el resultat actual de la cual va definir com un estat de "democràcia limitada". Prenent com exemple la reforma institucional urgent que els dos principals partits d´àmbit estatal (PSOE i PP) han aprovat, va animar a les participants a exigir un referèndum sobre la mateixa; un pas endavant en el marc d´una segona transició que si condueixi a una democràcia efectivament representativa. En aquest sentit va fer menció al actual regim electoral com evidència de les dificultats que tot partit progressista enfronta per intentar fer arrivar la seva veu al Parlament. En relació amb la lluita contra el dèficit  i les aparentment inevitables retallades sobre els serveis públics que aquesta implica va denunciar la existència de un regim impositiu que penalitza al treballador i afavoreix les grans fortunes. Es tracta segons el professor Navarro d´una conseqüència (una més) de l´actual distribució desigual de la riquesa que deriva en la capacitat de certs grups d´interès a exercir una influencia determinant sobre el marc legal i polític de l´Estat.


Com mencionàvem anteriorment, la convocatòria d´aquesta primera edició de la universitat indignada suposa una consolidació del moviment iniciat el 15 de maig impregnat d´un sentiment de solidaritat envers els moviments populars de protesta a l´arc mediterrani del Nord d´Africa i Orient Mitja. Espai geogràfic  i circumstancies polítiques que foren l´objecte de la xerrada de l´Aritz Nafarroa i en Josep Maria Navarro celebrada a la Plaça de la Vila de Gracia el dijous primer de setembre.


L´Aritz Navarro començà la seva xerrada amb dos esdeveniments cabdals a la regió, per una banda el proces de descolonització de les antigues colònies de l´arc mediterrani i per l´altra el naixement del Estat d´Israel. Dos circumstancies que marcaran l´evolució històrica de la zona,  amb un nombre important de països formant part del Moviment de Països no Alineats, tant per el grau d´ingerència estrangera (antigues potencies colonials) com  per la conflictivitat derivada per el no reconeixement del dret a la població palestina a comptar amb el seu propi territori, ocupat per Israel des de la seva incepció.  Assenyalà l´anomenada Guerra del Golf de 1991 com un exemple dels Estats Units comportant-se com a "gendarme del món", recordant que les discussions que a partir de la Conferencia de Madrid de 1991 i les negociacions de Oslo (1993-1194)  intentaren donar resposta a les demandes de la població palestina mai enfrontaran els dos principals reptes: el retorn dels/les refugiades palestins/es i l´aturada de la construcció de nous assentaments israelians en territori palestí.




Respecte al proces de revoltes populars que s´han estat desenvolupant a la regió, se subratllà la transformació que suposa en termes d´actors, tant a nivell intern com regional. Amb un Iran enfortit després de l´invasió estatunidenca a l´Iraq i una Turquia (amb una situació de violacions als drets humans en general i de especifica persecució al poble kurd denunciada internacionalment) com nova potencia  a la zona, Israel quedaria debilitat. Si els processos de revolta desemboquessin en règims democràtics, Israel ja no seria "la única democràcia d´Orient Mitjà" mantra repetit durant les últimes dues dècades. Es destacà el paper ambivalent jugat per Qatar i els Emirats Àrabs Units (presencia militar estatunidenca i recolzament moviments de protesta a Síria i Líbia). Finalment en Josep Maria Navarro va recalcar la importància de la societat civil, tant en el proces de revoltes com en un passat proper destacant el sindicalisme a Líbia,organitzacions de familiars de desapareguts a Algèria i organitzacions d´aturats/des a Tunísia.

Més material

No comments:

Post a Comment