Sunday, April 8, 2012

Colòmbia: Eleccions, Drets Humans i acompanyament internacional

Recuperem un article d´Arnau Carné retrobat  inicialment a Barcelona Indymedia  sobre la situació político-social  ( ressenyant les eleccions del novembre 2011 aixi com l´escàndol de la parapolítica) a Colòmbia i la tasca d´acompanyament i suport als moviments socials per  part de la gent de l´Observatori Internacional de Pau (IPO) en un marc d´agressions i amenaces a mans d´agents Estatals i para-estatals. Fent referencia igualment a les conseqüències per a la cooperació internacional de les  actuals retallades sobre la despesa pública del govern català.  Hem convertit els peus de pagina en hyper-vincles, afegint-hi algunes referencies, introduït  elements gràfics i fent accessible  més material sobre el tema al final.
Colombia: Eleccions, Drets Humans i Acompanyament internacional 
Versión en Castellano

Arnau Carné- Observatori Internacional de Pau (IPO)

Colòmbia és la democràcia més antiga d’Amèrica Llatina, un dels països més atractius per la inversió estrangera, una de les zones més riques en biodiversitat i recursos naturals del planeta i compta amb artistes internacionals que venen la marca ‘Colòmbia’ arreu del món.

Però també destaca per ser un país militaritzat, amb un conflicte armat, polític i social que ha causat desenes de milers d'assassinats i desaparicions forçades i 5 milions de desplaçats interns, per haver desenvolupat el fenomen del ‘paramilitarisme’, amb l’execució de massacres per tot el país i que actualment s’està exportant a països com Mèxic, Hondures o els Emirats Àrabs. Destaca per tenir un dels índex de desigualtat social més alts de tot el món, una concentració de terres de l’ordre del 60% en mans del 0,5% de propietàries, i per ser un dels països amb l’índex de sindicalistes assassinats més elevat.
El conflicte i el discurs dels drets humans
 
Des de que l'any 2002 Álvaro Uribe Vélez va assumir la presidència del país, en un context de ruptura de les negociacions de pau del govern anterior amb la guerrilla de les FARC-EP, assumint els dictats del “Pla Colòmbia”, un pla militar i social redactat i finançat des de Washington, va desenvolupar l'anomenada política de “Seguretat Democràtica”, donant prioritat a la resolució militar del conflicte i a la vegada convertint tota oposició política al seu govern en “enemic militar”. La idea era negar qualsevol conflicte polític i presentar el conflicte colombià com una lluita contra el terrorisme.

Els operatius militars es van intensificar i multiplicar per tot el territori colombià mentre l'activitat paramilitar seguia cometent massacres i assassinats selectius. En aquest context, les mateixes organitzacions de defensa dels Drets Humans, que no s'han cansat mai de difondre les múltiples denúncies en aquest àmbit contra el mateix Estat colombià, han estat igualment criminalitzades, perseguides i diversos dels seus membres han estat assassinats.

Vuit anys després, amb gran part de la cúpula política uribista, inclòs el cosí del mateix expresident, Mario Uribe, esquitxada per l'escàndol de la “parapolítica” (vincle entre polítics i paramilitars) i de les “escoltes il·legals del DAS” (servei d'intel·ligència controlat per la Presidència), amb múltiples denúncies d'organitzacions de defensa dels Drets Humans contra assassinats i massacres comesos pel mateix Exèrcit Nacional, amb les relacions amb els països veïns arribant a situacions de perill d'enfrontament armat, el nou president escollit el 2010, Juan Manuel Santos, ha capgirat el discurs del govern en pro de l'acceptació tan internacional com nacional de la gestió del conflicte i del respecte pels Drets Humans. Aquest canvi de discurs ha permès, per exemple, la firma del Tractat de Lliure Comerç amb Estats Units, bloquejat fins ara per les denúncies de membres del Partit Demòcrata per la vulneració dels Drets Humans a Colòmbia.

Però el  Moviment de Víctimes de Crims d'Estat (MOVICE), que aglutina a diferents organitzacions de familiars de víctimes, organitzacions socials, camperoles, sindicals, estudiantils, afrodescendents, indígenes..., arreu del territori colombià, recentment ha elaborat un informe sobre el primer any del govern de Juan Manuel Santos on exposa que les estadístiques mostren que les violacions als Drets Humans a membres d'aquestes organitzacions no només continuen, sinó que han augmentat. La reflexió final apunta que tot i el canvi de discurs del govern i la seva negativa sobre la continuïtat dels grups paramilitars, aquests mantenen les seves estructures i segueixen operant a les mateixes zones amb la complicitat de l'Estat.

Eleccions, violencia i parapolítica
Així doncs, a Colòmbia hi continua havent un conflicte armat, el qual juntament amb els interessos econòmics de la oligarquia local i de les multinacionals i amb les màfies nascudes al voltant del narcotràfic, desenvolupa un estat de violència permanent que afecta i vulnera els drets més elementals de la major part de la seva població.

Aquesta situació converteix els comicis electorals en pugnes violentes pel control dels diferents estaments del poder polític, envoltant l'accés a les urnes d'amenaces, fraus, clientelisme, compra de vots, atemptats i assassinats.

En aquestes darreres eleccions de finals d'octubre de 2011 a les alcaldies dels municipis i a la governació dels departaments, segons la corresponsal de teleSUR a Colòmbia, Angie Camacho, els organismes d'observació electoral van registrar més de 2 mil denúncies per compra i venda de vots, pressió a l'electorat i irregularitats amb targetes marcades (video). El portal web de La Silla Vacía a l'abril de 2011 denunciava que havia identificat 17 poblacions on el número de persones inscrites sobrepassava les dades històriques de les eleccions locals, i que aquestes coincidien amb zones d'explotació d'hidrocarburs. I entre el 2 de febrer i el 20 d’octubre, 41 candidats han estat assassinats, xifra que duplica els morts registrats a les passades eleccions de 2007, mentre que des de l'inici de l'any 2011, la premsa ha estat víctima de 90 atacs, almenys 15 dels quals han tingut una relació directa amb aquest últim cobriment electoral .

Després dels comicis electorals, la violència desfermada per la contínua lluita de poders tampoc s'ha aturat. A causa dels múltiples disturbis 50 municipis s'han declarat en estat d'alerta . Tot i així, el president Juan Manuel Santos ha declarat que en aquestes eleccions “Colòmbia ha votat en pau i ha guanyat la democràcia”.

La victoria de Gustavo Petro, ex-dirigent del M-19, a la ciutat de Bogotá fou entesa com expressió de rebuig cap als plantejaments de l´ex-presidente A. Uribe. Font Aporrea
 Bogotá; la derrota de l´Uribisme

A la capital colombiana, tot i el 75% d'abstenció, Gustavo Petro, pel nou partit Progresistas, ha guanyat l'alcaldia, després que els escàndols per corrupció enfonsessin la coalició d'esquerres Polo Democrático Alternativo. Petro, presentat com l'oposició a l'uribisme representat per Enrique Peñalosa, s'ha abanderat com a continuador de la Constitució de 1991, la qual plasmà sobre el paper el conjunt de drets polítics i socials que assimilaven a Colòmbia amb un Estat de dret, a la vegada que adequava la legislació a la política econòmica neoliberal que ha permès vendre les empreses i els recursos nacionals a les multinacionals.

Segons un informe publicat per La silla vacia  sobre el finançament de les campanyes electorals dels diferents candidats, trobem que grans grups empresarials com Almacenes Éxito i el Grupo Bolívar han finançat tan la campanya de Gustavo Petro, guanyador de les eleccions a l'alcaldia de Bogotá pel partit Progresistas, com la d'Enrique Peñlosa, principal adversari per la coalició entre el Partido Verde i el Partido de la U. En aquest cas, es podria dir que n'hi ha que guanyi qui guanyi, mai perden...

Però tot i aquests resultats a la capital colombiana i d'altres derrotes del Partido de la U en algunes regions, també segons un anàlisi publicat a La sillavacia, els candidats arropats per l'antic president Álvaro Uribe han guanyat en llocs com l'anomenada Mitja Lluna de Cundinamarca, on hi havia sembrat un projecte agroindustrial i on els interessos dels seus fills i amics en els projectes econòmics d'aquesta gran zona franca són molt elevats. També han guanyat a Puerto Gaitán, al departament del Meta, on hi ha els grans projectes econòmics de La Orinoquía, un dels seus projectes de bandera de govern, i on els seus fills i diversos amics hi tenen interessos importants. I guanyaren també en el 90 per cent dels municipis de Córdoba, on hi té la seva finca El Ubérrimo.


 Les eleccions a les regions; la continuïtat de la violència

Segons Alejandra Barrios, directora de la ONG MOE (Missió d’Observació Electoral), les zones més afectades per la violència relacionada amb els comicis electorals són corredors on hi tenen presència grups armats il·legals que utilitzen diferents tipus de màfia i interessos, els quals pretenen controlar els municipis d’aquestes zones d’importància estratègica.

Cal tenir present que una d’aquestes zones, la que comprèn els departaments de Caquetá, Putumayo i Meta, al sud del país, coincideix en que és una zona molt militaritzada on s’hi està desenvolupant el Plan Consolidación de l’Exèrcit, que busca recuperar les zones dominades per grups armats il·legals. Aquesta militarització del territori, desenvolupada a partir del controvertit PlanColombia, ha estat denunciada per diverses organitzacions de defensa dels Drets Humans, tan per l’aparició de grups paramilitars a les zones on s’ha establert la presència de l’Exèrcit, com pels casos de massacres i d’assassinats extrajudicials. Un exemple horripilant és la descoberta de fosses comunes al poble de La Macarena, al departament del Meta, on a principis de 2010 es van trobar més de 2.000 cadàvers al costat d’una base militar.

Una altra d’aquestes zones, la regió que comparteixen La Guajira, Cesar i Magdalena, tres departaments del nord del país, no només presenta problemes d’ordre públic, presència d’actors armats il·legals i de diferents grups de la màfia que s’estan assegurant corredors, sinó que allà també hi preval el fenomen de la parapolítica (els nexes entre polítics i paramilitars).

Des de la negociació entre els grups paramilitars i l’anterior govern d’Álvaro Uribe, que va culminar amb l’anomenada Llei de Justícia i Pau, organitzacions de defensa dels Drets Humans, com el MOVICE, denuncien que les estructures paramilitars no han estat desmantellades, i que el seu accionar continua present vinculat a interessos polítics, de grups mafiosos i d’empreses multinacionals.

Així com els anys anteriors a l’esmentada negociació el seu accionar estava relacionat amb les grans massacres que van recórrer tot el país i que han provocat un desplaçament intern de l’ordre de 5 milions de persones i un acaparament de terres sense precedents, en els últims anys s’ha detectat un augment de la violència paramilitar amb l’objectiu d’exercir el control social sobre la població dels diversos municipis, generant episodis de violència política contra líders d'organitzacions socials i de violència entre màfies que han convertit múltiples nuclis urbans en camps de batalla entre sicaris.

També és important recalcar que a partir de l'any 2006 (un any després de la Llei de Justícia i Pau), surt a la llum l'escàndol de la parapolítica, en el qual es comencen a destapar nexes entre polítics i dirigents dels grups paramilitars. Entre aquests nexes en destaca l'anomenat pacte de Ralito, consistent en un encontre celebrat l'any 2001 entre l'Estat Major de les Autodefenses (l'agrupació dels grups paramilitars) i set representants a la càmera, quatre senadors, dos governadors i cinc alcaldes, amb la voluntat de “Refundar la pàtria”, és a dir, de consolidar una aliança de forces al marge de la llei sota el finançament del narcotràfic i concretar la presa del poder polític en el futur.


  El cas de la governació del Valle del Cauca


Encara amb multitud de processos oberts per l'escàndol de la parapolítica, un dels casos que ha cridat l'atenció en aquestes eleccions ha estat la victòria d'Hector Fabio Useche de la Cruz, que es presentava pel partit MIO (Movimiento de Inclusión y Oportunidades) a la governació del departament del Valle del Cauca.

En el recompte de vots anava guanyant el candidat del Partit Liberal quan de cop i volta s'espatllà el sistema de recompte. Un cop arreglat resultà que el MIO guanyà per més de 5.000 vots al Partit Liberal.

El MIO és un partit de creació recent, successor d'altres partits esquitxats per la parapolítica, i controvertit pel cas de l'ex-senador de Colòmbia Juan Carlos Martínez, processat i empresonat precisament per parapolítica l'any 2009, el qual ha gaudit d'un permís per sortir de la presó en el qual, segons s'ha denunciat, ha aprofitat per fer campanya política a favor del MIO al Valle del Cauca .

Aquest departament, així com d'altres regions de Colòmbia, ha patit la violència política enmig d'unes eleccions on en diversos municipis hi havia una pugna entre diferents grups mafiosos. Aquests darrers mesos les pàgines dels diaris regionals s'han omplert de notícies relacionades amb assassinats, molts d'ells de joves.


Video de les movilitzacions estudiantils del 28 d octubre de 2011 contra l´anomenada Ley 30 de reforma del Sistema Public d´Educacíó a Colombia Font


Vagues, protestes estudiantils, militarització i massacres arreu del pais

Paral·lelament al procés electoral, aquest mes d'octubre ha estat mogut en relació a la mobilització social. Hi ha hagut vagues a diverses regions, una de les més destacades ha estat la vaga estudiantil que començà el 12 d'octubre i que ha adquirit un àmbit nacional. I a Puerto Gaitan (departament del Meta) uns 5.000 treballadors de la petroliera Pacific Rubiales n'han parat la producció com a protesta laboral.

A les regions continuen els múltiples enfrontaments armats entre guerrilla, exèrcit i grups paramilitars, on la forta militarització va acompanyada de la criminalització i persecució dels habitants de les regions, com és el cas de les detencions massives a La Uribe, departament del Meta, aquest octubre de 2011 denunciades per la federació de sindicats agraris FENSUAGRO , i l'accionar paramilitar també segueix produint massacres impunement, com les denunciades pel Comitè Permanent de Defensa dels Drets Humans als municipis de Ipiales, Tumaco i Cumbitarra, dels departaments del Valle i Nariño, on es produïren segrestos, tortures, violacions i assassinats aquest passat mes de setembre de 2011.

Hem de tenir present que a Colòmbia la política de contrainsurgència, que combina els àmbits militar i social, ha estat denunciada per diverses organitzacions de defensa dels Drets Humans per vulnerar en repetides ocasions el Dret Internacional Humanitari (un conjunt de normatives per a situacions de conflicte armat per tal de protegir la població civil) i que la violència paramilitar ha estat denunciada com a instrument per a forçar el desplaçament i acaparar terres riques en recursos naturals. No és casual doncs que les zones més castigades pel paramilitarisme, el militarisme i el desplaçament acabin convertint-se en regions on hi predomina l'extracció minera o petroliera, els cultius de coca o els latifundis agroindustrials destinats a la generació de biocombustible.


Demanda d´acompanyament internacional

Enmig d’aquest panorama, les organitzacions socials colombianes que no combreguen amb els plantejaments polítics, econòmics i socials del govern, s’han vist perseguides, estigmatitzades i amenaçades.

Una de les mesures que han adoptat per dotar-se de certa protecció que els permeti desenvolupar el seu treball en condicions ha estat l’acompanyament internacional.

Actualment hi ha diverses organitzacions internacionals que acompanyen les organitzacions socials colombianes en la seva tasca de reclamar millores pels camperols, obrers, indígenes, afrodescendents, estudiants... IPO, l’Observatori Internacional de Pau, n’és una d’elles i actualment acompanya al
MOVICE (Moviment de Víctimes de Crims d’Estat), el CPDH (Comitè Permanent per la Defensa dels Drets Humans) i a organitzacions camperoles com SINTRAGRIM (Sindicat de Treballadors Agraris del Meta) i ASOCBAC (Associació Camperola del Baix Cauca).

La tasca d'IPO es basa en acompanyar sobre el terreny les diferents organitzacions que sol·liciten l'acompanyament, fent que la presència de persones internacionals dissuadeixi els grups armats de vulnerar els seus drets. A la vegada també es realitza un acompanyament polític, en el sentit que es difonen les denúncies que aquestes organitzacions fan públiques sobre la situació a les regions on treballen i que els permet visualitzar-se millor i fer-se sentir amb més força.

Des de que IPO va començar a acompanyar a organitzacions camperoles i de defensa dels Drets Humans a Colòmbia, l’any 2005, ha pogut comprovar com les organitzacions acompanyades han notat una disminució de les agressions i han pogut desenvolupar la seva tasca amb més seguretat i confiança. En conseqüència, aquelles comunitats que s'han pogut dotar de processos organitzatius més estables han pogut afrontar d'una forma més ferma el conflicte mantenint-se en el seu territori i desenvolupant projectes productius que millorin la situació de la comunitat.

Però els recursos limitats dels quals disposa IPO i la magnitud del conflicte colombià, fan que tan sols es pugui arribar a acompanyar una petita part dels processos socials que creixen sota un clima d’amenaces i vulneració constant dels seus drets.


IPO: Amenaces a Colòmbia, traves a Catalunya


Aquests últims mesos han estat marcats per dos fets que dificulten la continuació de l’acompanyament internacional i que per defecte posen en perill a les organitzacions i comunitats acompanyades fins ara. D’una banda, a Colòmbia s’han viscut un parell d’episodis preocupants d’amenaces i seguiments contra membres de la pròpia organització, i de l’altra, a Catalunya, en un ambient econòmic i mediàtic de “crisi i retallades” sembla que hi ha la voluntat de retallar el pressupost destinat a la cooperació internacional (16). Des d'IPO demanem atenció i protecció per les organitzacions de defensa dels Drets Humans a Colòmbia i esperem que per resoldre forats econòmics a Catalunya no es retallin els recursos destinats a l'acompanyament internacional, dels quals en depèn la seguretat d'organitzacions i comunitats.

No obstant, des d'IPO considerem que mentre des de les organitzacions socials colombianes es segueixi reclamant l'acompanyament internacional, nosaltres hi continuarem treballant. Per això fem una crida a la societat catalana a sentir la solidaritat i a recolzar els projectes d'acompanyament internacional que pretenen enfortir els processos organitzatius socials colombians. I informem que aquest mes de desembre de 2011 es duran a terme unes noves jornades de formació per a persones voluntàries que vulguin viatjar a Colòmbia a fer acompanyament internacional. La gent interessada en participar o en col·laborar amb nosaltres pot contactar-nos a
secretaria (at) ipo.cat i per més informació pot consultar la web www.peaceobservatory.org

 
Més informació

Al blog