Ona Expansiva: Res és el que sembla. Realitat, ciutadania i propaganda

Thursday, July 14, 2011

Res és el que sembla. Realitat, ciutadania i propaganda

Generalment, la descripció de tota realitat es un exercici subjectiu, una acció que de manera conscient o inconscient denota un conjunt d`opinions, prejudicis, idees i percepcions que afecten la manera com veiem les coses.Tot discurs o narrativa es per tant una interpretació, més o menys interessada d´un context. Text basat (resumit) de Rien c´est-ce qui ressemble. Réalité, citoyenneté et propagande Juliol 2011

"Tu escriu, el que et diguin! Gracies prensa coprorativa, no podriem pas control.lar el poble sense vosaltres" Extret de http://www.media-studies.ca/index.html

Es tracta d´un procés que es manifesta a diverses escales, des de la conversació entre dues persones fins al titular d´un diari o l´imatge d´un telenotícies (les imatges també ens parlen). Els mitjans de comunicació massius no son serien altra cosa que els enormes altaveus que un i altra vegada ens repeteixen un conjunt d`opinions, prejudicis, idees i percepcions que ens venen com informació. Prenent en consideració que els anomenats “mitjans de masses” formen part de companyies i empreses amb múltiples interessos connexos, sovint de naturalesa transnacional es fa difícil veurel`s com un simple missatger o emissor desinteressat d´una narrativa determinada.

La manipulació de l´informació, entesa com una interpretació interessada d´uns fets, constitueix una estratègia de poder que s´expressa de maneres ben diferents: des l´invenció de quelcom a partir del no res, a la difamació i senyalament passant per la reiteració ad nauseam d´un conjunt d´elements (simbòlics o ideològics) cada cop que una situació específica es objecte d´atenció. La gradual fusió d´informació i entreteniment (reflectida en la noció d`infotainment) sumada a una pretesa urgència per saber el que esta passant quan esta passant (vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana) i la multiplicació de canals de comunicació e interacció han contribuït a una banalització preocupant de quelcom que hauria de ser element bàsic de tota pretesa democràcia: la possibilitat de accedir a una informació que ens ajudi a crear una opinió, cada cop mes ens trobem bombardejades per opinions que utilitzant expressions anecdòtiques de la realitat o fets puntuals no contrastats ens pretenen vendre una molt especifica versió de la realitat on ens toca viure.

1983, Donald Rumsfeld, aleshores Secretari de Defensa a l`Administració de Ronald Reagan saluda Saddam Hussein en el marc de les negociacions que permetrien al regim iraquià adquirir armament químic per utilitzar en la guerra contra la Republica Islamica d Iran Foto National Security Strategy

Una realitat de bons i dolents, pacífics i violents, demòcrates i terroristes, progressistes i conservadors i un llarg etc que busca mantenir el status quo a qualsevol preu. Com Ignacio Ramonet escrivia al 2003 respecte al intent de cop d`Estat a la Republica Bolivariana de Venecuela del 2002: "La guerra bruta mediàtica endegada a Veneçuela contra el president Hugo Chávez és la rèplica exacta de la que havia muntat, del 1970 al 1973, el diari El Mercurio a Xile contra el govern democràtic del president Salvador Allende, fins a empènyer els militars cap al cop d’estat. Aquest tipus de campanyes, en les quals els mitjans de comunicació pretenen enderrocar la democràcia, es podrien reproduir demà a l’Equador, al Brasil o a l’Argentina contra tota reforma legal que tendeixi a modificar la jerarquia social i la desigualtat de la riquesa. Als poders de l’oligarquia tradicional i als de la reacció clàssica, s’hi afegeixen ara els poders mediàtics. Junts –i en nom de la llibertat d’expressió!– s’enfronten als programes que defensen els interessos de la majoria de la població. Aquesta és la façana mediàtica de la globalització. Deixa al descobert de la manera més clara, més evident i més caricaturitzada, la ideologia de la mundialització liberal." El CINQUE PODER - Ignacio Ramonet

Acceptar la versió oficial per se no es molt diferent a renunciar a la nostra condició de subjecte actiu per a convertir-nos en objectes passius empassant-nos ara si i ara també tot allò que el poder dels mitjans i els mitjans del poder (on la fusió entre poder econòmic, autoritat política i capacitat simbòlica també ha experimentat un molt interessant proces de simbiosis) ens hagin preparat: revolucions de colors, retallades inevitables, terroristes sense pietat o horribles dictadors. A mesura que ens allunyem de l`escenari de la noticia (el seu context, antecedents i actors) mes difícil se-n`s fa esser capaços de distingir allò que ha estat afegit, silenciat o reconvertit. Una de les poques maneres per a fer-ho es intentar accedir a tantes fonts com sigui possible, comparar versions e intentar veure mes enllà de les pantalles enlluernadores i els titulars absoluts.

Mes informació

Noam Chomsky Notes sobre el problema d'Orwell o com es enganyen tan fàcilment Capítol cinquè de Knowledge of language: its nature, origin, and use publicat el 1986. Fragment: "Per a aquells que busquen la veritat amb tenacitat no pot haver-hi tasca més urgent que arribar a entendre els mecanismes i les pràctiques d’adoctrinament. Aquests mecanismes i aquestes pràctiques són fàcils de percebre en les societats totalitàries, però molt menys en el sistema de “rentat de cervell en llibertat” al qual tots estem sotmesos i al qual massa sovint servim com a instruments voluntaris o inconscients. "

Human Rights Coverage Serving Washington’s Needs Informe de l`organització FAIR sobre les diferencies dels mitjans estatunidencs en la cobertura de la situació de respecte als drets humans a Colòmbia i la Republica Bolivariana de Venezuela