La necessitat de reforçar i defensar els drets i llibertats; pel vot, la paraula i la voluntat política.

Reproduim aquesta blog de Mary Milena Villena aparegut a Mediacat. Analitza com el pressumpte augment en suport d'opcions d'extrema dreta al context català, espanyol i europeu no es pot desvincular de la existencia i influència d' un conglomerat d'institucions de diferent naturalesa que, amb un recolzament financer massiu d' origen essencialment òpac, treballen per posicionar una agenda i dirigir la discussió publica cap a una direcció molt clara en temes tals com la gestió i control de corrents migratoris, l'acées a la vivenda o fins, i tot, les politiques de gènere i contra les violencies masclistes. Hem afegit alguns links i material de context al final.

Font Inmersió en la Fatxosfera. Mèdia.cat 3 Octubre 2024 

El 29N i la validació política del llenguatge antidrets

Un bon discurs mai no és suficient si aquest no es tradueix en polítiques públiques d'igualtat reals i, sobretot, a temps

No és cap sorpresa que els partits a la dreta i extrema dreta de l’espectre polític construeixen els seus discursos i, per tant, també els seus programes electorals, a partir d’un llenguatge antidrets que ataca tots aquells conceptes que engloben i protegeixen els nostres drets fonamentals. 

Es tracta d’una estratègia molt repetida en espais internacionals on cada cop costa més que paraules connectades amb el ‘gènere’, la ‘igualtat’ o les ‘migracions’ siguin acceptades en els redactats final. 

Va passar fa unes setmanes a la Conferència Regional sobre Població i Desenvolupament (CRPD), un espai oficial de les Nacions Unides i la CEPAL on els governs d’Amèrica Llatina es reuneixen per defensar els drets humans. Grups conservadors i ultraconservadors van organitzar-se per fer que referències als nostres drets sexuals i reproductius, al dret a l’avortament o a l’educació sexual quedessin fora dels documents oficials i, per tant, de la política pública. Un patró transnacional en què l’onada conservadora ataca el llenguatge per esborrar drets garantits fa dècades. Una estratègia global que també forma part del debat polític a l’Estat espanyol i dels imminents programes electorals de la dreta i l’extrema dreta.

Tot i que el debat públic ha col·locat les eleccions en el marc de l’habitatge —qüestió fonamental—, aquest 29N ens estem jugant l’aniquilació de molts més drets fonamentals. Un d’ells és la derogació del dret a l’avortament, que suposaria una pèrdua absoluta de la justícia reproductiva i la capacitat de decidir sobre els nostres cossos, fent-nos retornar a aquell passat on es van fer més de 15.000 intervencions clandestines gràcies a professionals que van posar el cos i van arriscar les seves vides. Un altre és la fi de la Llei contra la Violència de Gènere, dels jutjats especialitzats i, en conseqüència, de les ordres de protecció, fallant a la memòria de dones víctimes de feminicidis com Ana Orantes, qui va ser cremada viva perquè avui tinguem política pública destinada a prevenir, atendre, investigar, sancionar i erradicar les violències masclistes. Ens hi juguem reparació, justícia i memòria democràtica amb negatives a minuts de silenci per feminicidis i retirades d’ajudes socials a dones víctimes de la violència masclista, accions que ja s’estan portant a terme allà on la dreta i l’extrema dreta governen.

No són amenaces, sino propostes polítiques restrictives emmascarades sota un relat que ens parla d'»inseguretat a la via pública» i «violacions en manada», però oculta que més del 65% de les agressions sexuals es produeixen en espais privats sent els autors homes coneguts (Font: Macroencuesta de Violencia contra la Mujer 2024). Un relat que alerta de les «denúncies falses» alhora que proposa «un augment de penes als agressors», però que nega la violència institucional masclista i les conseqüències en les víctimes d’un sistema pervers que no les vol creure.

És important impulsar estratègies de resistència i posicionament des dels mitjans de comunicació, ja que aquestes polítiques patriarcals s’alimenten a través de portals, diners i estratègies promogudes per ‘think tanks’ connectats amb actors com Hazte Oír, la Fundació Pro Vida, la Universitat Abat Oliba CEU o la Internacional de Catalunya (UIC), entre d’altres (Font: Crític).

La història avança ràpid i correm el risc de tornar al punt de partida. Ens queden dos mesos per anar a les urnes. A hores d’ara, el govern central vol posar-se les piles autoritzant la tramitació urgent d’un Reial Decret amb què evitar que les dones rebem informació acientífica abans d’avortar. Els darrers espeternecs d’un executiu que ens recorda que un bon discurs mai no és suficient si aquest no es tradueix en polítiques públiques d’igualtat reals i, sobretot, a temps.

Més Informació

Al blog
Res és el que sembla. Realitat, ciutadania i propaganda  14 Juliol 2011 

Altres fonts

El ‘lobby’ contra l’avortament a Catalunya: qui és qui Laura Aznar Sentit Crític  16 Maig 2022 
Àlex Romaguera: «L’AVT és un lobby al servei d’una agenda reaccionària»Àlex Milian El Temps 26 Agost 2026