Ha pasado algún
tiempo desde que actualizamos la sección Castellano del blog donde agrupamos
todo el material compartido en ibérica (y americana) lengua. Aprovechamos
la ocasión para repasar el conjunto de
artículos, notas e informes, incluyendo tambíen algunos posts que se nos olvidó
incluir en la primera recopilación allá
por 2011. En Noviembre de 2012
publicábamos BarrickGold, explotando el filón de
impunidad de los Actores No Estatales haciéndonos eco de la
carta abierta distribuida por el Colectivo de Abogados Jose Alvear Restrepo (@ccajar) y firmada
por un numeroso grupo organizaciones
civiles sobre las puertas giratorias entre esta empresa minera y personalidades
vinculadas al trabajo de Naciones Unidas contra la impunidad de las empresas transnacionales
(Naciones Unidas: ¿Quién quiere pasar por
la puerta giratoria). Tema
que volvimos a tratar en Enero de 2015 con una nota, Puertas
giratorias, vasos comunicantes del poder , basada en un artículo, de Anne Garay
aparecido originalmente en la pagina del Observatorio sobre Multinacionales en
América Latina (OMAL) en el marco de su
proyecto conjunto con el Instituto de Estudios sobre Desarrollo y Cooperación
Internacional (HEGOA) de Diccionario crítico de empresas
transnacionales. Claves para enfrentar el poder de las grandes corporaciones
editado por Icaria Editorial.
El col·lapse de la Ronda de Doha (2001) va obligar els poders econòmics globals a obrir noves vies de per aprofundir en el procés de liberalització comercial internacional. Les negociacions emmarcades a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) no avançaven a causa de la negativa d’algunes potències emergents i de països empobrits a acceptar un marc normatiu cada cop més injust i més desfavorable als seus interessos. Davant l’estancament de les negociacions multilaterals, els EUA i la UE van adoptar l’estratègia de negociar bilateralment amb els estats africans, asiàtics i llatinoamericans els anomenats Acords d’Associació (AdA) i els Economic Partnership Agreements (EPA) i, en paral·lel, van iniciar la creació d’una nova arquitectura jurídica per al sistema de comerç internacional a través de grans tractats com el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les seves sigles en anglès).





