Glad to share another short piece on the TRIPS waiver discussion, originally published in the Blog of the Rosa-Luxemburg-Stiftung’s (RLS) Geneva office  in April 2022 . Unfortunately this piece has not aged well, as the outcome of the mobilization spear-headed by India and South Africa and shouldered and pushed forward by a wide coalition of civil society groups did not achieve (by far) the desired goals.

Breaking the cycle of profits and patents in a pandemic

The COVID-19 pandemic, which brought in its wake so much heartache and turmoil, did not happen in a vacuum, but within already established structures of social inequity and patterns of political imbalance. The development and subsequent procurement of vaccines followed—and continues to follow—a trend whereby the wealthy were the first to access medical technologies, while the rest were forced to wait and hope for the best. A profit-driven biomedical research and development model and the important role that intellectual property (IP) plays in the business strategies of large, transnational pharmaceutical companies were also strong winds for the perfect storm.

Access to health technlogies is often hindered by stringent enforcement of IP rights, COVID-19 pandemic was an example of how  upholding patents and associated monopolies were considered by some as more important than providing access ot life-saving health goods. Picture by Marcelo Leal / Unsplash

Solidarity is never as close and necessary to survival as when a threat, like a pandemic, makes no distinction between border or wealth, and no country would escape unscathed. The response from the international community veered from the hefty words in the early days of the pandemic proclaiming vaccines to be global public goods, to the ensuing confusing multiplication of initiatives with lofty ambitions of global distribution of vaccines. Finally, we settled on the realization that, for the European Union and other pharma-friendly governments, even in such unprecedented times, it would be business as usual when it comes to IP and access to health technologies.

La Salut Global que no era o com la pandemia ens ha despullat de certeses i veritats impostades.

La actual pandèmia ens ha obligat com a individus i societats a replantejar-nos qüestions fonamentals de la nostra existència: prioritats, valors i expectatives s´han vist trasbalsades i capgirades. La sacsejada ha arribat fins a les nocions fonamentals de l´anomenada salut global, elements que davant un fenomen universal, per definició transfronterer i de naturalesa indiscriminada, haurien hagut de servir com a base de tota resposta articulada al voltant de l'interès general i el bé comú. 

La presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen s´ha caracteritzat des de l´inici de la pandèmia per seguir el dictat del govern alemany especialment en la negociació d´acords exclusius amb la industria farmacèutica i la oposició a mesures per limitar la protecció de drets de propietat intel·lectual en productes necessaris per a la lluita contra la pandèmia. Font de la fotografia EU seals deal with Pfizer-BioNTech for up to 1.8 billion vaccine doses Euronews 8 Maig 2021

La gran majoria d´actors, des de els Estats a les organitzacions internacionals i la industria farmacèutica passant per la societat civil organitzada  no han estat capaços de coordinar-se al voltant d´objectius com l'accés universal a tecnologies sanitàries, la necessitat de prioritzar l´atenció en grups de població en situació de vulnerabilitat i l´imperatiu moral de compartir tecnologia i coneixements per acabar amb la pandèmia. 

El imperativo moral de prevenir, curar y salvar ante el determinismo de beneficios, mercados y patentes

En esta ocasion me complace compartir un articulo que elaboré  para la revista de la Asociación para un Aceso Justo  a Medicamentos (AAJM) acerca de la problemática del acceso a tecnologias sanitarias en un contexto de pandemia global; analizo algunas de las propuestas, identifico los obstaculos y aventuro posibles desenlaces.

Fuente  What's causing vaccine delays in some Asian countries? BBC World 8 Marzo 2021

El acceso a medicamentos y otras tecnologías sanitarias como vacunas o kits de diagnóstico constituye un eje básico para el cumplimiento del derecho humano a la salud y uno de los mayores desafíos para su realización por parte de Estados y actores asociados. Se trata de una cuestión compleja, con diversas causas y diferentes factores a tener en cuenta, desde la propia estructura del actual modelo de Investigación y Desarrollo (I+D), esencialmente mercantilista, a la estructura y estado de los sistemas nacionales de salud pasando por las desiguales capacidades para la producción farmacéutica a escala global. El acceso a medicamentos refleja hasta cierto punto los desequilibrios e inequidades que caracterizan el ordenamiento político global y se reproducen en un creciente número de sociedades nacionales.

A pandemic response lacking moral leadership.

 Post originally published in Health Action International (HAI) page in March 2021

 

In October 2020, eight months after COVID-19 was declared a pandemic, India and South Africa submitted a proposal for a temporary waiver on certain articles of the World Trade Organization’s (WTO) TRIPS Agreement. This so-called TRIPS waiver would cover patents, industrial designs and copyright among other Intellectual Property (IP) protection elements of COVID-19-related health technologies, including vaccines

Support for the TRIPS waiver has extended through the Global South while wealthier countries remain fiercely opposed to even discussing the merits of the proposal. Source

Rich countries must join the world in supporting the TRIPS waiver to end the pandemic People´s Health Movement.

The idea has since been welcomed and supported by many governments at WTO (57 are now co-sponsors), civil society from across the world, and other stakeholders, such as researchers and economists. Yet it has been met with a mixture of incredulity and hostility from pharma and a small group of countries, who have spared no effort to stifle any debate on the merits of the proposal.

Justicia privatizada.El Estado español y los mecanismos de resolución de controversias inversor-Estado

Está disponible en la sección Reports/Informes/Recursos "La Justicia Privatizada. El Estado español y los mecanismos de resolución inversor-Estado” elaborado por Beatriz Plaza y Pedro Ramiro (@pramiro_) del Observatorio de Multinacionales de América Latina (OMAL @OMAL_info) y editado por Ecologistas en Acción. El informe analiza los resortes jurídicos, especialmente los mecanismos de resolución de controversias entre Inversores y Estados, que permiten a empresas transnacionales y otros actores privados limitar y coartar las acciones de los poderes públicos, en ocasiones incluso en detrimento del interés común. Destacar como acuerdos como TTIP, el CETA y el TiSA incorporan dichos mecanismos de resolución de controversias. Adjuntamos el resumen ejecutivo con hyperlinks a instituciones y casos relevantes e información de contexto.

¿Será que es posible que las compañías multinacionales puedan llevar ante la justicia internacional a Estados soberanos cuyas políticas puedan tener un efecto restrictivo sobre sus beneficios y sean contrarias a sus intereses privados? Y tanto que sí: esa es, precisamente, la función que desde hace varias décadas cumplen los tribunales de arbitraje como el Centro Internacional de Arreglo de Diferencias relativas a Inversiones (CIADI).

Actualisation section français

On vient d´actualiser la section en Français du blog, en y ajoutant tout le matériel qu´on a publié en langue française entre Janvier 2015 et Mars de cette année.  Ainsi, vous y trouverez un article de Maurice Lemoine, Sortir de la Guerre contre la Drogue,  paru dans Le Monde Diplomatique,  recensant deux ouvrages, Gomorra, de Roberto Saviano) Johann Hari (Chasing the scream qui adressent de façon critique ce qu´on connait comme Guerre contre la Drogue. En Février on avait reproduit un chapitre, La vallée qui résiste. Récit de la lutte contre le TGV Lyon-Turin,  du livre Constellations Trajectoires révolutionnaires du jeune 21è siècle consacrée a la lutte que pendant plus d´une décennie ont mené (et mènent toujours) les habitants/es de la Val Susa, Italie, contre la construction d´une ligne ferroviaire d´haute vitesse (TAV) sur la vallée.  En Mai on partageait l´article SIDA et biocapitalisme. Les nouvelles ambiguïtés d’un "monde sans sida"  de Pierre-Marie David , Gabriel Girard et Vinh-Kim Nguyen paru sur La Vie des Idées, une réflexion sur les conséquences médicale-scientifiques autant que politico-institutionnelles des  derniers déroulements en la lutte contre le Sida.

L'Índia, farmàcia del sur global

Recuperem un article aparegut al Diari Ara sobre com la India ha esdevingut, gràcies a polítiques de promoció de la capacitat industrial i una interpretació no absoluta dels drets de propietat intel.lectual, la farmàcia del Sud global; proveeint versions genèriques de qualitat d`una amplia gama de medicaments, molt especialment Anti-Retrovirals. No obstant, això podria cambiar si les pressions de les grans companyies farmacèutiques, a través del govern dels Estats Units i representants de la Unió Europea, aconsegueixen el seu objectiu: una modificació de les regulacions de propietat intel.lectual que faci molt més complicada la producció de versions genèriques de medicaments patentats. 

L'Índia, la farmàcia dels països pobres

Les grans ONG s’abasten de medicaments genèrics indis per tractar malalties globals, però la pressió de grans companyies i governs com el dels EUA amenaça el subministrament a baix preu

Text: MARC VIDAL (@marc_vi) /INFOGRAFIA:EDUARD FORROLL @forroll)

Infografia de @forroll sobre la importància de les companyies indies en el   mercat global de medicaments genèrics i proveïdores per a Organitzacions no Gubernamentals

L’ Índia és inacabable en molts sentits, un vast subcontinent apassionant i sorprenent alhora. Les cultures, les llengües i les religions s’hi barregen com ho fan l’agricultura tradicional i la indústria puntera en el camp tecnològic. Un lloc de contrastos permanents que juga, entre moltes altres cartes, la de l’especialització en medicaments genèrics. I així és com el país s’ha guanyat la fama de ser “la farmàcia dels països pobres”.